Pic de Cataperdís (2806) - Pic d'Arcalís (2776), Arcalís (Andorra)

30 d'Agost de 2014

  Matinal ràpida amb bones vistes cap a al Pica d'Estats. Deixem el cotxe a l'edifici de la Coma de l'estació d'esquí d'Arcalís, en aquest punt s'acaba la carretera asfaltada, tot i que es pot seguir amb cotxe fins el túnel sense acabar que hi ha sota el Port del Rat, nosaltres comencem a caminar des d'aquest punt. Ens enfilem en direcció sud fins a la bretxa d'Arcalís (2716), un cop aquí primer pugem el Cataperdís a l'Oest, i després el Pic d'Arcalís a l'Est, el primer sense cap mena de dificultat, amb unes bones vistes de la vall Solcén i la car nord de la Pica d'Estats al fons, amb molta neu encara aquest any, el segon amb una aresta una mica més entretinguda, culminant l'estació d'esquí d'Arcalís.

  Des del Cataperdís amb el Pic de Tristaina al fons

La pica d'Estats al fons amb la vall de Solcén sota la boira

 Des del Pic d'Arcalís amb el Cataperdís al fons

Pic d'Arcalís a l'esquerra, bretxa d'Arcalís a mig i pic de Cataperdís a la dreta

Pic d'Anrodat 2729 mt. (Vall d'Incles - Andorra)

24-Agost-2014

  Després de la ressaca americana, ja tenim ganes de tornar a posar els peus per les nostres muntanyes, i dic nostres muntanyes ja que Andorra es la nostra segona pàtria. passem el cap de setmana a casa de la Montse, venen a sopar el Marc i la Fina que també estan per aquí dalt, i ens porten uns ceps que han trobat aquest dissabte a la vall de l'Angonella i que ens els mengem per sopar, entre copa i copa decidim lloc i horari per diumenge. Vall d'Incles, Pic d'Anrodat, un cim poc freqüentat, però amb una vista esplèndida. Una matinal fàcil per fer gana per dinar.
  Punt de sortida: Pont de la Baladosa a la Vall d'incles, direcció Nord cap al port d'Incles. A la cota 2000 hi ha cartell indicant la ruta cap el Pic d'Anrodat, pugem fins a l'Estany de l'Isla, el voregem per la dreta, i ens enfilem cap el coll d'Anrodat entre el mateix pic d'Anrodat i el pic de Fontargent, a partir d'aquí enfilen l'aresta a l'Oest fins al Cim. El descens pel mateix itinerari.
  Només comentar que les mapes antics de l'alpina marquen un tros de camí inexistent, un cop et desvies  l'esquerra per enfilar cap el llac de l'Isla (cota 2000), travesses un petit pont i el mapa et marca el camí directe al llac passant pel costat del riu de l'estany de l'Isla, el camí correcte passa una mica més a l'esquerra, ben marcat, i sense cap dificultat, (els mapes francesos el marquen correctament)

Pic d'Anrodat des de l'Estany de l'Isla

                                                                                               Cim

 

Baixant amb el Pic de Rulhe al fons

 Estany de l'Isla des del coll d'Anrodat

  Baixant del cim cap el Coll d'Anrodat

Aneto (3.404 m.) 8 de Juny

  Veient la quantitat de neu que encara hi havia la setmana passada, em resigno a penjar els esquís encara. Així doncs, ens hem pogut muntar el cap de setmana amb la Nuri, i marxem tots dos el dissabte a la tarda cap a Benasc. Ens fa por trobar molta gent ja que dilluns és festa a Barcelona, però arribem a la Besurta, i no tenim problema per trobar un bon lloc per aparcar el cotxe. sopem, preparem el cotxe per dormir-hi, i amb aquestes que ens trobem el Pere Estapé que també ha tingut la mateixa pensada, i mentre estem parlant apareix el Joan Aubets.

  Al matí cadascú es lleva a l'hora que tenia previst, nosaltres a 2/4 de 5, esmorzem una mica, i a 1/4 de 6 comencem a pujar. Esquís a l'esquena fins al Refugi de la Renclusa, tot i que encara queda neu per sota, ja no és contínua com la setmana passada. Hi ha molta gent que puja, la majoria van a peu (Infanteria), molt pocs anem amb esquís. durant la pujada ens atrapa el Joan, el Pere ha sortit molt més dora que nosaltres, ja que volia ser a dinar a casa. Ens anem creuant amb la gent que va a peu, i anem guanyant alçada. el dia es esplèndid, però es veu a passar algun núvol molt ràpid, senyal que fa molt vent a alçada. arribem al pas del Portilló, des d'on gaudim de la vista de la glacera amb l'Aneto al fons. Baixem el petit tram que hi ha fins a la glacera, i ens arribem a uns rocs que hi ha un cop el pendent es fa més suau, i aprofitem per menjar una mica. Un cop refets, engeguem un altre cop. Travessar tota la glacera fins al coll de corones es fa pesat i llarg, però avui tot i fer molt sol, el vent que bufa manté una temperatura agradable, i s'ens fa més curt que altres vegades. Ja som al coll de Corones, una estona abans hem vist el Joan que s'enfilava cap el Pico del Enmedio, ha preferit fer un cim més solitari. Parada de cinc minuts al Coll, i continuem. Aquest últim tram sembla molt llarg, però es puja bastant ràpid, algú ha fet una traça molt ben feta, i amb poques voltes maria ens plantem a dalt. Aquí si que ens trobem amb l'efecte del dilluns festiu a Barcelona, hi ha un col·lapse de gent per passar el Pas de Mahoma. Uns que van, altres que en volen tornar, gent encordada,... Veient el panorama, decidim que ja hem fet el Cim, la Nuri el va fer fa tres setmanes, i jo ja es la quinzena vegada que estic aquí d'alt. no ens volem esperar una hora fent cua, i que el sol ens espatlli la neu de baixada. Així que treiem pells, i avall que fa baixada.

  La neu està una mica pasta, però es deixa fer. Gaudim d'un bon descens de 1300 m. de desnivell, tot i la gentada que ens hem anat trobant pujant i al Cim, la baixada la fem sols, a partir de la meitat ens trobem aquella neu vella de color marró que sembla mantega, fas el que vols, és una passada. Sorprenentment per l'època que estem, la neu arriba fins gairebé al final del torrent de barrancs. Parada al costat del torrent, gaudint de la bona temperatura i de les vistes de l'Aneto. Tirem avall, i un cop al pla d'Aigualluts, tenim problemes per passar el riu, el pont que hi havia, se'l va endur la riuada d'ara fa un any, baixa molta aigua, i després de molt buscar uns pas inexistent, acabem amb les botes dins l'aigua sense manies. 3/4 d'hora més i arribem al cotxe. Una cervesa ben fresca, dinem i cap a casa.

 

  Ara si que donem la temporada per finalitzada, i amb molt bon gust de boca.

Maladeta (3.312 m.) - 1 Juny

Dues traces
Última sortida de la temporada

  A les 6 del matí ens trobem a La Besurta, ha estat plovent tota la nit i encara ho està fent. Fa molta mandra començar amb l'aigua a sobre. N'hi ha que dubtem, i altres tenen més clar de tirar a munt, finalment decidim fer el que em vingut a fer. a 3/4 de 7 esquís a l'esquena i amunt que fa pujada, en aquest mateix moment para de ploure, comencem be. Per sota del Refugi de la Renclusa a la cota 2000 mes o menys, ja en podem calçar els esquís, ha durat poc la penitència. No fa gens de fred, i l'aigua ha estovat força la neu però es puja be.

  Sota el portilló inferior, petita parada per reagrupar al personal, hi ha gent que gira cua avall, sàvia decisió quan un sent que no te el dia, a la Muntanya s'hi va a passar-s'ho be, no a patir. Ràpidament arribem a l'alçada del portilló superior, tothom tira força be.

  En aquest punt ens separem del gruix de gent que va a fer l'Aneto, de moment sembla que no som gaires que anem cap a la Maladeta. Entrem a la glacera, cada cop s'obre més el temps, i comencem a veure els cims. Sembla que siguin allà mateix, però es fa llarg aquest tram fins arribar a sota la canal de la rimaia. Les imatges que surten entre la boira son espectaculars, el vent ha cobert tota la roca neu.

  Finalment arribem al peus de la canal, algú ja ens ha obert traça, ens calcem els grampons i piolet a la ma comencem a pujar. El pendent es molt fort, però amb la neu fonda que hi ha, i amb la rimaia completament tancada, es puja amb molta tranquil·litat.

Foto J. Clofent

  Arribem al coll i el vent bufa de valent, la sensació de fred es molt acusada, acabem de fer els últimes rampes fins el cim. Foto grup, i contemplem el veí del costat, l'Aneto que va sortint entre les boires, petits grups de gent que travessen la glacera en direcció cap a ell.

  Molta gent ha arribat als peus de la canal mentre nosaltres fèiem cim, es col·lapsa una mica la baixada per la canal,  gent a munt i a vall, però amb una mica de paciència fem el descens fins on tenim els esquís. Mengem una mica per recuperar forces, i aprofitant que ha marxat una mica la boira,  li engaltem els primers girs amb una neu pols que es com un regal a les dates que estem, aviat però canviarà això, un cop deixem la glacera ens trobem amb una neu fonda i pesada que provocarà més d'una rebolcada. anem perdent desnivell gaudint de la neu tant com es pot. A 2/4 de dues arribem al cotxe.

Un bon final de temporada.

Alta Ruta Chamonix - Zermatt (Abril 2014)

    Els Deus han estat benèvols, i hem gaudit de cinc dies de bon temps per poder realitzar aquesta clàssica dels Alps. Un grup de 10 companys molt ben avinguts, hem realitzat la travessa amb 5 etapes.

1^a Etapa. Grands Montets – Refugi de Trient.

Distància:   12,7 km.

Desnivells: 1200 m pujada

                   1366 m baixada

Colls:          Chardonnet, Saleine

 

Agulla i Coll de Chardonnet 

  Després d'una estona de cua per agafar el telefèric del petit poble d'Argentière, arribem a la cota 3295 de l'estació d'esquí de Grands Montets, des d'on començarem la nostra aventura. El dia s'ha anat aclarint, fa fred, i les primeres vistes son espectaculars. Davant ens queda l'agulla de Chardonnet i el seu coll per on hem de passar. Les distàncies son tan grans que costa veure la gent que ja està pujant. Comencem la baixada, 750 m de desnivell fins al fons de la glacera d'Argentière, la neu no està gaire be, crosta, gra-mullada, molt trillada, costa encadenar gaires girs seguits, i amb les motxilles que portem encara es fa més difícil. Un cop a baix, ens ha passat tot el fred que teníem. Posem pells i creuem la glacera fins als peus de l'agulla de Chardonnet. Comencem a pujar, el pendent que és força dret i el mal estat de la neu fa que part del grup opti per pujar la primera part amb grampons i piolet. Fa molta calor i es fa feixuga la pujada fins al coll de 3321 m.

   Ràpel del Coll de Chardonnet

  Som l'ultim grup que està pujant, ja que hem començat una mica tard per la cua al telefèric, per això no ens trobem gaire gent al coll i no hem de fer cua per fer el ràpel de 60 m que hi ha. El Pep M i el Xavier ens el preparen i rapelem tots sense cap dificultat. Fem un petit descens per tornar a posar pells i remuntar la Fenêtre de Saleina de 3261 m. Un cop a dalt gaudim d'unes vistes magnífiques del Plateau du Trient amb el refugi de Trient (3096 m.) al fons. Arribem que ja estan sopant. És el primer dia i tots estem una mica cansats, sort que demà ens espera una etapa tranquil·la d'enllaç.

Posta de sol des del Refugi de Trient

Agulles Dorées des del Refugi de Trient

2ª Etapa: Refugi Trient - Champex

Distància:   9,52 km

Desnivells: 150 m pujada

                   1713 m baixada

Colls:          Des Ecandies

 Coll des Ecandies

  Un cop esmorzats i equipats comencem el descens per la glacera de Trient pel costat dels primers seracs importants que ens trobem. Remuntem els 150 m. Del coll des Ecandies amb grampons i piolet amb l'ajuda d'unes cordes fixes en bastant mal estat, per seguir el descens per la Vall d'Arpette fins a la carretera on esperarem el Bus que ens durà a Orsières, on agafarem el tren per anar fins a Le Châble, i agafar el telecabina per pujar a l'estació de Verbier i arribar al refugi de Montfort a 2462 m. Ha estat un dia estrany molta estona esperant transports públics, i poca estona a la muntanya fent activitat, però ja està bé haver descansat una mica ja que ens esperen tres dies durs.

Descens per la vall de d'Arpette

3^a Etapa. Refugi Montfort – Refugi Dix

Distància:   20,11 km

Desnivells: 1560 m pujada

                   1177 m baixada

Cim:            Rosablanche 3336 m.

Colls:          De la Chaux, De Momin

 

 Lluna plena des del Refugi Montfort

amb el massis del Montblanc al fons

  Sortim a les 5 del matí, amb una lluna que ens il·lumina el camí, i no necessitem els frontals per veure'ns-hi, arribem al coll de Chaux que comença a despuntar el dia. La neu està molt glaçada, com ja va sent habitual. Fem un petit descens, i tornem a posar pells per remuntar el coll de Moin, el fred és intens. Un cop al coll, entrem a la glacera Grand Desert que l'hem de pujar tota fins al primer Cim de la travessa, el pic de Rasablanche de 3336 m. Fa molt vent al cim, i anem ràpid a fer les fotos. Es comença a divisar la silueta de Cerví a l'horitzó. Optem per baixar per una canal per no fer el ràpel que hi ha des del cim, per no perdre tant temps. 

Pic Rosablanche

  En aquestes que ens acompanya un noi Austríac que no s'ha vist en cor de fer cim i fer el rapel, el seu company ens esperarà al final de la canal. Anem a buscar la canal, i la trobem amb unes condicions no gaire bones, glaçada i amb pedres. Uns quants baixem amb esquís i els altres a peu amb grampons i piolet, a la meitat de la canal el noi Austríac comença a trobar-se molt malament, tremolors, malt de cap, vòmits, no s'aguanta dret. Sort que portem metge i farmacèutic (la Cristina i el David). Entre tots el baixem fins on és el seu company, i des d'allà gràcies a un telèfon via satèlit que porten ells mateixos, avisem al refugi per que avisin al grup de rescat que el vinguin a buscar, ja que no pot continuar en aquest estat. Un cop rescatat per un helicòpter, seguim direcció al refugi de Dix, en tot això hem perdut 3 hores, i ens queda molt per arribar al refugi. Passem tot el llac de Dix, un flanqueig interminable, i comencem a remuntar 550 m. fins al refugi, on arribem molt cansats ja que portem mes de 13 hores des de que hem sortit de Montfort. Sopem i a dormir, demà serà un altre dia.

Rescat de l'Àlex

4^a Etapa. Refugi Dix – Refugi Nacamuli

Distància:   16,53 km.

Desnivells: 1390 m pujada

                   1470 m baixada

Cim:            Pigne d’Arolla 3772 m.

Colls:          De l'Eoêque, De Collon

El pic Pigne d'Arolla darrere meu

    

  Sortim a les 6:30, un cop solucionats alguns problemes tècnics, amb pells i ganivetes, comencem a remuntar la glacera cap el pic de Pigne d'Arolla de 3772 m. Esquivant esquerdes i seracs passant pel delicat pas de Serpentine que el passem amb grampons i piolet, El Cerví cada cop el tenim mes aprop. Foto “grupu” al cim i descens fins a la glacera d'Otemma, primer descens amb neu primavera gaudint d'una bona esquiada. Un cop abaix, paradeta per dinar i descansar una mica abans de tornar a pujar direcció al coll De l'Eoêque. Tot això és immens, no s'arriba mai al coll, un cop a d'alt, un altre descens esquivant seracs, passem pel coll de Collon, i seguim baixant fins al refugi de Nacamuli. Ens hem desviat una mica de l'itinerari clàssic per evitar el concorregut refugi de Vignettes. Per fi arribem al refugi dora, i ens permet de fer unes cerveses, i petar la xarrada abans de sopar.

Cim del Pigne d'Arolla

Remuntant el coll De l'Eoêque

5^a Etapa i última. Refugi Nacamuli – Zermatt

Distància:   29,15 km.

Desnivells: 1450 m pujada

                   2646 m baixada

Cim:           Tête de Valpelline 3799 m.

Colls:          De Collon, De M. Brulé, De Valpelline

 

Pujant el Coll de M. Brulé

  Sortim a les 7 del matí remuntant cap el coll de Collon, fins a retrobar la ruta cap a Zermatt. Petit descens i posem pells un altre cop cap el coll de M. Brulé, pugem el coll alguns a peu i altres amb esquís superant un pendent força dret, passat el coll baixem per un flanqueig exposat fins al gran plateau de la glacera de Tsa de Tsan. Descans per recuperar forces i menjar una mica, i reprenem la marxa direcció a l'últim coll, el de Valpelline, i després l'últim cim, la Tete de Valpelline 3799 m. Un cop al coll semblem una colla de japonesos davant la Sagrada Família, les càmeres treuen fum de tantes fotos, el panorama és espectacular, el Cerví i la Dent d'Hérens davant nostre, impressionant, un cel blau sense cap núvol que impedeixi la visió d'aquest dos monstres. Un cop acabada la sessió fotogràfica arribem fins al cim, sembla allà mateix, i costarà d'arribar-hi. Ara si, ens esperen 2155 m. de desnivell fins a Zermatt, final del trajecte. El descens per la glacera és espectacular, esquerdes, seracs, les cares Nord de la Dent d'Hérens i el Cerví, amb glaceres penjades a punt de caure, no es pot demanar res mes. 

  

A punt de començar el descens des de la Tête de Valpelline

El Cerví i la Dent d'Hérens al fons

 

Descens per la Glacera Stockji

 Un cop a Zermatt, agafem un mini bus que ens porta amb dues hores fins a Argentière on tenim els cotxe. Unes cerveses (7 litres entre tots, ens hidratem a base de cervesa) i unes pizzes per sopar, ja que tot està tancat a l'hora que arribem.

  Punt final Zermatt

Pep U, Cristina, David, Enri, Pep M, Eduard, Oriol, Fede, Jo i Xavier.

  Un èxit total. Gràcies a tots els companys de Badalona per una experiència tant gratificant, i en especial a l'Eduard per donar-me l'oportunitat de finalment aconseguir aquesta fita després de dos intents avortats.

 Fotos fetes per tots nosaltres.                           

Pep Basiana i Costa

Setmana Santa 2014 

Video de Pep Ulldemolins

https://www.youtube.com/watch?v=HALLyxEJNhI#t=140 

   

Volta al Midi d'Ossau

 
Dues Traces, Volta al Midi d'Ossau 6 Abril 2014

   Anem a dormir el dissabte a un alberg de Piedrafita de Jaca, a uns 20 Km. del Portalet. El diumenge quedem amb tothom a 2/4 de 7 del matí al Coll del Portalet (1794 m.), la carretera està tallada en aquest punt i no podem arribar al pàrquing d'on normalment comença aquesta ruta.

  A les 7 puntualment comencem amb un petit descens fins al pont que hi ha per creuar el torrent. Som una bona colla, 25 mes o menys. Posem pells i comencem a pujar en direcció Nord superant un fort pendent fins arribar al Col de Soum de Pombie (2129 m.), aquí traiem pells i fem un descens en diagonal fina arribar al refugi de Pombie (2031 m.).

  Tornem a posar pells, amb el Midi d'Ossau a la nostra esquerra, remuntem el coll de Suzon (2127 m.), aqui fem una petita parada, i la foto "grupu" que no falti. a partir d'aquí, un llarg descens, passem per l'esquerra de la Cabane de Magnabaigt, i mirem de no posar-nos dins el torrent, tot i que sembla que que l'itinerari hauria d'anar per aquí, travessem una zona boscosa fins arribar al Pla de Quebe.

Anem girant direcció Nord-Oest, i guanyem el petit desnivell que hi ha fins al Coll Long de Magnabaigt sense posar pells.

 

  Baixem per una pista estreta amb viratges molt obligats fins al Llac de Bious-Artigues (1422 m.). Parada i fonda, aprofitem per aixugar les pells al sol, i menjar una mica per agafar forces per la llarga pujada que ens espere.

  

  Un cop tips, iniciem la pujada per la vall en direcció Sud, al principi una vall tancada en mig del bosc, per obrir-se mes amunt, amb unes magnífiques imatges de tots els cims que ens envolten. Un cop arribem a la Cabane de Cap de Pount, enfilem cap el coll de l'Iou (2194 m.), comencem a notar les hores a les cames, i el fort pendent i la clor, fan molt pesada aquesta última pujada. Un cop al coll, unes espectaculars vistes del Midi d'Ossau. ja nomes ens queda un descens amb una neu molt humida que no ens permet fer gran cosa, i la torna al final, 1 km de pujada fins al coll del Portalet on arribem a les 16:45, gairebé 10 hores des de que hem començat.

 

 
  Una travessa circular molt maca sense cap mena de dificultat, això si, una mica llarga.


Fotos: Pep i Enri

Pep Basiana, 2014