Veient la quantitat de neu que encara hi havia la setmana passada, em resigno a penjar els esquís encara. Així doncs, ens hem pogut muntar el cap de setmana amb la Nuri, i marxem tots dos el dissabte a la tarda cap a Benasc. Ens fa por trobar molta gent ja que dilluns és festa a Barcelona, però arribem a la Besurta, i no tenim problema per trobar un bon lloc per aparcar el cotxe. sopem, preparem el cotxe per dormir-hi, i amb aquestes que ens trobem el Pere Estapé que també ha tingut la mateixa pensada, i mentre estem parlant apareix el Joan Aubets.
Al matí cadascú es lleva a l'hora que tenia previst, nosaltres a 2/4 de 5, esmorzem una mica, i a 1/4 de 6 comencem a pujar. Esquís a l'esquena fins al Refugi de la Renclusa, tot i que encara queda neu per sota, ja no és contínua com la setmana passada. Hi ha molta gent que puja, la majoria van a peu (Infanteria), molt pocs anem amb esquís. durant la pujada ens atrapa el Joan, el Pere ha sortit molt més dora que nosaltres, ja que volia ser a dinar a casa. Ens anem creuant amb la gent que va a peu, i anem guanyant alçada. el dia es esplèndid, però es veu a passar algun núvol molt ràpid, senyal que fa molt vent a alçada. arribem al pas del Portilló, des d'on gaudim de la vista de la glacera amb l'Aneto al fons. Baixem el petit tram que hi ha fins a la glacera, i ens arribem a uns rocs que hi ha un cop el pendent es fa més suau, i aprofitem per menjar una mica. Un cop refets, engeguem un altre cop. Travessar tota la glacera fins al coll de corones es fa pesat i llarg, però avui tot i fer molt sol, el vent que bufa manté una temperatura agradable, i s'ens fa més curt que altres vegades. Ja som al coll de Corones, una estona abans hem vist el Joan que s'enfilava cap el Pico del Enmedio, ha preferit fer un cim més solitari. Parada de cinc minuts al Coll, i continuem. Aquest últim tram sembla molt llarg, però es puja bastant ràpid, algú ha fet una traça molt ben feta, i amb poques voltes maria ens plantem a dalt. Aquí si que ens trobem amb l'efecte del dilluns festiu a Barcelona, hi ha un col·lapse de gent per passar el Pas de Mahoma. Uns que van, altres que en volen tornar, gent encordada,... Veient el panorama, decidim que ja hem fet el Cim, la Nuri el va fer fa tres setmanes, i jo ja es la quinzena vegada que estic aquí d'alt. no ens volem esperar una hora fent cua, i que el sol ens espatlli la neu de baixada. Així que treiem pells, i avall que fa baixada.
La neu està una mica pasta, però es deixa fer. Gaudim d'un bon descens de 1300 m. de desnivell, tot i la gentada que ens hem anat trobant pujant i al Cim, la baixada la fem sols, a partir de la meitat ens trobem aquella neu vella de color marró que sembla mantega, fas el que vols, és una passada. Sorprenentment per l'època que estem, la neu arriba fins gairebé al final del torrent de barrancs. Parada al costat del torrent, gaudint de la bona temperatura i de les vistes de l'Aneto. Tirem avall, i un cop al pla d'Aigualluts, tenim problemes per passar el riu, el pont que hi havia, se'l va endur la riuada d'ara fa un any, baixa molta aigua, i després de molt buscar uns pas inexistent, acabem amb les botes dins l'aigua sense manies. 3/4 d'hora més i arribem al cotxe. Una cervesa ben fresca, dinem i cap a casa.
Ara si que donem la temporada per finalitzada, i amb molt bon gust de boca.
