Els Deus han estat benèvols, i hem gaudit de cinc dies de bon temps per poder realitzar aquesta clàssica dels Alps. Un grup de 10 companys molt ben avinguts, hem realitzat la travessa amb 5 etapes.
1a Etapa. Grands Montets – Refugi de Trient.
Distància: 12,7 km.
Desnivells: 1200 m pujada
1366 m baixada
Colls: Chardonnet, Saleine
Agulla i Coll de Chardonnet
Ràpel del Coll de Chardonnet
Som l'ultim grup que està pujant, ja que hem començat una mica tard per la cua al telefèric, per això no ens trobem gaire gent al coll i no hem de fer cua per fer el ràpel de 60 m que hi ha. El Pep M i el Xavier ens el preparen i rapelem tots sense cap dificultat. Fem un petit descens per tornar a posar pells i remuntar la Fenêtre de Saleina de 3261 m. Un cop a dalt gaudim d'unes vistes magnífiques del Plateau du Trient amb el refugi de Trient (3096 m.) al fons. Arribem que ja estan sopant. És el primer dia i tots estem una mica cansats, sort que demà ens espera una etapa tranquil·la d'enllaç.
Posta de sol des del Refugi de Trient
Agulles Dorées des del Refugi de Trient
2ª Etapa: Refugi Trient - Champex
Distància: 9,52 km
Desnivells: 150 m pujada
1713 m baixada
Colls: Des Ecandies
Coll des Ecandies
Un cop esmorzats i equipats comencem el descens per la glacera de Trient pel costat dels primers seracs importants que ens trobem. Remuntem els 150 m. Del coll des Ecandies amb grampons i piolet amb l'ajuda d'unes cordes fixes en bastant mal estat, per seguir el descens per la Vall d'Arpette fins a la carretera on esperarem el Bus que ens durà a Orsières, on agafarem el tren per anar fins a Le Châble, i agafar el telecabina per pujar a l'estació de Verbier i arribar al refugi de Montfort a 2462 m. Ha estat un dia estrany molta estona esperant transports públics, i poca estona a la muntanya fent activitat, però ja està bé haver descansat una mica ja que ens esperen tres dies durs.
Descens per la vall de d'Arpette
3a Etapa. Refugi Montfort – Refugi Dix
Distància: 20,11 km
Desnivells: 1560 m pujada
1177 m baixada
Cim: Rosablanche 3336 m.
Colls: De la Chaux, De Momin
Lluna plena des del Refugi Montfort
amb el massis del Montblanc al fons
Sortim a les 5 del matí, amb una lluna que ens il·lumina el camí, i no necessitem els frontals per veure'ns-hi, arribem al coll de Chaux que comença a despuntar el dia. La neu està molt glaçada, com ja va sent habitual. Fem un petit descens, i tornem a posar pells per remuntar el coll de Moin, el fred és intens. Un cop al coll, entrem a la glacera Grand Desert que l'hem de pujar tota fins al primer Cim de la travessa, el pic de Rasablanche de 3336 m. Fa molt vent al cim, i anem ràpid a fer les fotos. Es comença a divisar la silueta de Cerví a l'horitzó. Optem per baixar per una canal per no fer el ràpel que hi ha des del cim, per no perdre tant temps.
En aquestes que ens acompanya un noi Austríac que no s'ha vist en cor de fer cim i fer el rapel, el seu company ens esperarà al final de la canal. Anem a buscar la canal, i la trobem amb unes condicions no gaire bones, glaçada i amb pedres. Uns quants baixem amb esquís i els altres a peu amb grampons i piolet, a la meitat de la canal el noi Austríac comença a trobar-se molt malament, tremolors, malt de cap, vòmits, no s'aguanta dret. Sort que portem metge i farmacèutic (la Cristina i el David). Entre tots el baixem fins on és el seu company, i des d'allà gràcies a un telèfon via satèlit que porten ells mateixos, avisem al refugi per que avisin al grup de rescat que el vinguin a buscar, ja que no pot continuar en aquest estat. Un cop rescatat per un helicòpter, seguim direcció al refugi de Dix, en tot això hem perdut 3 hores, i ens queda molt per arribar al refugi. Passem tot el llac de Dix, un flanqueig interminable, i comencem a remuntar 550 m. fins al refugi, on arribem molt cansats ja que portem mes de 13 hores des de que hem sortit de Montfort. Sopem i a dormir, demà serà un altre dia.
Rescat de l'Àlex
4a Etapa. Refugi Dix – Refugi Nacamuli
Distància: 16,53 km.
Desnivells: 1390 m pujada
1470 m baixada
Cim: Pigne d’Arolla 3772 m.
Colls: De l'Eoêque, De Collon
El pic Pigne d'Arolla darrere meu
Sortim a les 6:30, un cop solucionats alguns problemes tècnics, amb pells i ganivetes, comencem a remuntar la glacera cap el pic de Pigne d'Arolla de 3772 m. Esquivant esquerdes i seracs passant pel delicat pas de Serpentine que el passem amb grampons i piolet, El Cerví cada cop el tenim mes aprop. Foto “grupu” al cim i descens fins a la glacera d'Otemma, primer descens amb neu primavera gaudint d'una bona esquiada. Un cop abaix, paradeta per dinar i descansar una mica abans de tornar a pujar direcció al coll De l'Eoêque. Tot això és immens, no s'arriba mai al coll, un cop a d'alt, un altre descens esquivant seracs, passem pel coll de Collon, i seguim baixant fins al refugi de Nacamuli. Ens hem desviat una mica de l'itinerari clàssic per evitar el concorregut refugi de Vignettes. Per fi arribem al refugi dora, i ens permet de fer unes cerveses, i petar la xarrada abans de sopar.
Cim del Pigne d'Arolla
Remuntant el coll De l'Eoêque
5a Etapa i última. Refugi Nacamuli – Zermatt
Distància: 29,15 km.
Desnivells: 1450 m pujada
2646 m baixada
Cim: Tête de Valpelline 3799 m.
Colls: De Collon, De M. Brulé, De Valpelline
Pujant el Coll de M. Brulé
Sortim a les 7 del matí remuntant cap el coll de Collon, fins a retrobar la ruta cap a Zermatt. Petit descens i posem pells un altre cop cap el coll de M. Brulé, pugem el coll alguns a peu i altres amb esquís superant un pendent força dret, passat el coll baixem per un flanqueig exposat fins al gran plateau de la glacera de Tsa de Tsan. Descans per recuperar forces i menjar una mica, i reprenem la marxa direcció a l'últim coll, el de Valpelline, i després l'últim cim, la Tete de Valpelline 3799 m. Un cop al coll semblem una colla de japonesos davant la Sagrada Família, les càmeres treuen fum de tantes fotos, el panorama és espectacular, el Cerví i la Dent d'Hérens davant nostre, impressionant, un cel blau sense cap núvol que impedeixi la visió d'aquest dos monstres. Un cop acabada la sessió fotogràfica arribem fins al cim, sembla allà mateix, i costarà d'arribar-hi. Ara si, ens esperen 2155 m. de desnivell fins a Zermatt, final del trajecte. El descens per la glacera és espectacular, esquerdes, seracs, les cares Nord de la Dent d'Hérens i el Cerví, amb glaceres penjades a punt de caure, no es pot demanar res mes.
A punt de començar el descens des de la Tête de Valpelline
El Cerví i la Dent d'Hérens al fons
Descens per la Glacera Stockji
Punt final Zermatt
Pep U, Cristina, David, Enri, Pep M, Eduard, Oriol, Fede, Jo i Xavier.
Un èxit total. Gràcies a tots els companys de Badalona per una experiència tant gratificant, i en especial a l'Eduard per donar-me l'oportunitat de finalment aconseguir aquesta fita després de dos intents avortats.
Fotos fetes per tots nosaltres.
Pep Basiana i Costa
