Escapada a l'illa de Sicília per intentar pujar l'Etna. Fa setmanes que està en erupció, sembla que s'ha calmat una mica però. Al final del grup de cinc nomes en marxem tres. l'Albert s'ha lesionat el genoll a última hora, i ell i l'Ari, la seva companya, no poden venir. així que quedem la Nuri, El Miquel i Jo.
Som conscients que en les condicions en que es troba el volcà, no puguem arribar a pujar fins els cràters principals.
Un cop organitzada la logística familiar (gràcies als tiets i tietes) marxem el Dijous 20 des de l'aeroport del Prat amb destinació Sicília. El vol es tranquil, i al migdia ja som a Catània. Agafem el cotxe de lloguer, un Fiat Panda sense porta esquís, i ens hi entaforem tos tres amb motxilles, botes i esquis, com sardines en llauna. Arribem a l'apartament que tenim llogat al centre de Catània, un cop instal·lats, sortim a donar un vola per la ciutat. La sensació es d'una ciutat deixada i molt bruta, be una mica com la tònica de moltes ciutats Italianes. Sopem en un restaurant i a dormir.
El cràter principal fumejant de valent
Divendres 21, un cop esmorzats, agafem el cotxe i vinga cap a l'Etna, a veure que ens trobem. El dia està molt núvol i cauen quatre gotes. Un cop en acostem a la petita estació d'esquí que hi ha el paisatge es torna llunàtic, desapareix la vegetació per donar pas a un munt de roques negres donant forma a les diferents colades de lava de les erupcions al llarg de la història. un cop arribem a l'estació d'esquí l'aigua que queia s'ha convertit en neu humida. La part baixa de l'estació està sense neu. Veient el panorama, decidim comprar el forfait i esquiar a la part alta de l'estació. A les taquilles ja veiem el cartells de prohibició de passar de la cota 2500 pel perill que comporta l'estat en que es troba el Volcà. Cap el migdia s'obra el temps i veiem per primer cop el cim de l'Etna. Realment la columna de fum que surt es espectacular. Ens posem les pells i remuntem un petit cràter vell que temin allà mateix i fem un fora pista força interessant, hi ha llocs que la neu es de color gris degut a la cendra que expulsa el volcà. En aquestes que ja ens atura un carabinieri que està esquiant, i veient el material d'esquí de muntanya que portem, ens demana quines son les nostres intencions, i ens recorda que no es pot passar dels límits de l'estació.A la tarda ens dediquem a fer el turista per la costa en direcció a l'estret de Messina, en aquesta època està tot tancat, després de sopar, tornant a Catània veiem el riu de lava que baixa per la cara est de l'Etna, es impressionant, deu fer uns 4 o 5 km, arriba fins molt avall.
Dissabte 22. Esmorzem al mateix lloc que el dia abans, unes pastes farcides de Nutella per agafar forces i vinga, un altre cop cap a l'Etna. a veure si podem pujar. Fa un dia esplèndid. Arribem a l'estació, i avui al contrari d'ahir, està ple de gent, es dissabte, i tenen ganes d'esquiar. Esquís a l'esquena i pugem el primer tram sense neu, fins a trobar unes llengües blanques en mig de tanta negró que ens permetran enfilar amunt amb esquís als peus. A la meitat del camí, ja ens paren una parella de Carabinieri que estan controlant, i ens recorden la prohibició de passar de la cota 2500. El temps al cim s'ha anat complicant, s'ha cobert d'un barret de núvols bastant habitual, i ja no es veu la part superior del volcà. Anem pujant fins als límit de l'estació, tirem una mica més amunt, però Jo decideixo no seguir, la prohibició per part de la policia, i les condicions del temps (els que em coneixeu ja sabeu com soc) em fan desistir, la Nuri em segueix, el Miquel tira amunt fins a un cràter a la cota 2800, però la boira segueix baixat, i es retroba amb nosaltres a l'estació.
Fem els descens per pales i enllaçant corriols de neu fins fins on ens hem posat les pells al matí, tornem a posar esquís a l'esquena i a peu fina el cotxe.
No hem pogut fer el que volíem, però l'experiència ha estat bona, esquiar en un volcà en erupció, no es fa cada dia, el contrast del blanc de la neu amb el negre de la roca volcànica, es únic.
Al vespre sortim a sopar i a diferència del dijous que els carrers estaven deserts, avui hi ha un ambient impressionant, no es pot ni passar. es nota que es dissabte a la nit.
Arrivederci,
Pep Basiana
Febre 2014
